Quan sentim la paraula meditació, de seguida el nostre cap la relaciona amb una imatge acompanyada d'una sensació. Aquesta sensació pot ser una il·lusió respecte al que considerem un estat de meditació o potser més encertada en relació a si alguna vegada hem experimentat aquest estat meditatiu. Si no es així, la imatge intentarà traslladar-nos a "paisatges" que podrien ser representatius d'aquest estat traduint així el concepte de meditació en una manera de sentir el cos, d'interpretar la bellesa, la natura, etc.. Es a dir, ens traslladarà a un estat idíl·lic de com ens agradaria sentir-nos. Aquest sentiment s'expressa en com ens agradaria trobar-nos de la pell cap a dins. El problema es complica quan de la pell cap a fora la realitat sembla que no practica meditació. Això no seria un gran problema personal, si percebem que els processos meditatius ens ajuden a que el que passa de la pell cap a fora ens afecti d'una manera diferent, d'una manera menys dramàtica donada la situació contemporània. Ara be, això no implica evasió; sinó tot el contrari: prendre consciència. Aconseguir un estat de meditació profunda, ens ajuda com a individus no solament a aconseguir unitat interna, sinó a tenir també un criteri diferent a l'hora de discernir allò que anomenem realitat i per tant a l'hora d'actuar en ella i participar del seu procés.
És des d' aquest punt de vista des d’on aprendre a meditar es converteix en un dret. Un dret perquè som els únics amos del nostre cos, del nostre pensament, dels nostres sentiments i perquè som també els responsables de la realitat que construïm. Un dret perquè necessitem que tot allò que es destrucció en l'ésser humà canviï cap a una construcció evolutiva. Un dret perquè la meditació és una "eina" que més enllà del benefici propi, reverteix en un be col·lectiu. Un dret perquè al igual que necessitem habitatge, educació i sanitat, necessitem benestar mental. Un dret perquè rebutgem tot tipus de violència i també la violència cognitiva. Un dret perquè immersos en un seguit de barbaritats de col·lapse social, necessitem enfortir un centre de gravetat interna que ens aporti pau, força, alegria i discerniment. Un dret perquè volem que els fongs atòmics, com el de la imatge, es converteixin en arbres protectors.
Això és el que pretenem amb els grups de meditació. Això es el regal que et volem oferir.
Les meditacions que fem, seguides d'una prèvia distensió del cos, son relats guiats breus, a on la persona s'ubica com a personatge principal per tal de detectar conflictes personals i poder mobilitzar-los mentalment, d'una manera dinàmica i positiva, arribant a sentir estats de pau interior i comprensions de la seva vida i del mon amb més discerniment.
